Dones
del món

A totes les dones del món i de la història.

Dones
del món

Aquesta exposició està dedicada a les dones. Primer, és un homenatge a elles pel seu valor, esforç, empatia, intuïció, generositat i sororitat, però també pel patiment i la desigualtat que han patit al llarg de la història de la humanitat en tot el món. En segon lloc, tracta de transmetre no sols les principals problemàtiques del món que afecten especialment les dones només per la condició de ser dona, com són la pobresa, la desigualtat o la violència, sinó també promou saber diferenciar conceptes relacionats amb les relacions de gènere que actualment estan confusos o que són nous, com ara el feminisme, la sororitat o la coeducació.

Dones
del món

L’exposició s’organitza al voltant del rol de gènere que exerceix la dona en diferents àmbits com són l’econòmic i laboral, el polític, el familiar, el social i el cultural. Així mateix, hi ha un apartat específic que explica la situació de les dones que pateixen violència, i és incomprensible que encara avui, amb més de 70 anys de la Declaració dels drets humans, puga existir.

Dones
del món

La desigualtat entre gèneres no és simplement la discriminació d’un home cap a una dona, o viceversa. No es tracta d’una qüestió individual, sinó d’una qüestió social i cultural. Tampoc es pot parlar sobre la discriminació de dones cap a homes ja que aquests sempre es troben en una situació de privilegi respecte a les dones, i no són equiparables les seues desigualtats.

Dones
del món

A pesar dels importants èxits aconseguits els dos últims segles, les dones segueixen en desavantatge. La qüestió és que quasi totes les societats en el món han sigut patriarcals, per la qual cosa les dones sempre han eixit perjudicades en tots els àmbits i han vist retallats els seus drets i llibertats. Les conseqüències perduren. Exemples els trobem en el fet que els ingressos de les dones són menors que els dels homes, inclús fent el mateix treball i amb el mateix títol educatiu, i no solen tenir llocs de poder en les empreses. En societats de països més pobres, la situació de la dona encara és molt pitjor, ja que no tenen dret a la propietat de les terres que cultiven o a ingressos propis, a més que pateixen més càrregues de treball. En els casos més extrems s’atempta contra la vida i la dignitat pròpies, com ocorre en els matrimonis forçosos, la prostitució, l’esclavitud, la mutilació genital femenina o les violacions. Inclús la mateixa menstruació, que és un procés natural que possibilita la descendència en els mamífers, és un tema tabú, i durant el període no se’ls permet entrar en llocs públics o religiosos.

Dones
del món

En cada societat s’ha construït el gènere, que al·ludeix al sistema de funcions que tenen els homes i les dones i la seua relació entre ells. Per això, les percepcions i les característiques socials i culturals d’homes i dones no estan determinades pel sexe de cadascú, sinó pel context polític, social i econòmic. Així, els rols que tenen les dones i els homes són determinats per les lleis, les normes religioses, l’estatus, la classe econòmica, els valors culturals, l’ètnia i la comunitat o la família.

Dones
del món

Aquesta exposició s’ha pogut elaborar gràcies a les fotografies cedides per persones que han viatjat en missió amb la Federació Internacional de Creu Roja, la Mitja Lluna Roja i Creu Roja Espanyola.

Fes scroll down per veure l'exposició completa

01 Dones del món

Marko Kokic, FICR
Gàmbia

Dones del món

En general, la distribució dels rols de gènere en la societat és injusta. A pesar que les dones conformen la mitat de la població, tenen menys privilegis i més càrregues que els homes. Al mateix temps es representa les dones com el «sexe dèbil».

Les dones tenen assignat tradicionalment un triple rol: el productiu, en què han de treballar per a guanyar diners que solen destinar al benestar de la família; el reproductiu, en què han de cuidar la descendència i fer les tasques domèstiques, i el comunitari, en què participen en l’organització d’activitats per a donar suport a una societat que és liderada pels homes. El context de desigualtat i l’exclusió històrica de les dones de diferents àmbits de la vida dificulten la seua participació i la presa de decisions en l’esfera pública i de poder.

A això se suma en casos extrems la violència exercida contra ella expressament per ser dona, com ara la violència sexual, la violència de gènere, els matrimonis infantils, la prostitució, l’esclavitud i la mutilació genital femenina.

02 La feminització de la pobresa

Katherine MUELLER, FICR
Sierra Leone

La feminització de la pobresa

Segons Nacions Unides, dels 1.300 milions de persones que viuen en la pobresa, el 70 % són dones. La principal causa de la feminització de la pobresa és bàsicament el seu rol tradicional de gènere, el qual ha limitat la presa de decisions sobre la seua vida, el seu cos i la seua salut, i ha relegat aquesta presa de decisions als homes i a la societat en general.

A més, en molts països les dones no reben la mateixa educació que els homes ja que des de xicotetes es fomenta el seu paper de mare i esposa. A això se suma, en les regions més empobrides del planeta, la falta de serveis socials i sanitaris, el costum de tenir molta descendència i l’augment addicional de les càrregues que tenen les dones quan s’enfronten soles a portar una llar.

La desigual distribució de la renda familiar provoca que les dones depenguen dels seus marits. En moltes societats, les dones no tenen dret a l’herència, a la pertinença de la terra o a l’accés als recursos. De fet, moltes d’elles, quan contrauen matrimoni, passen a viure en la propietat de la casa de la família del marit, i deixen totes les seues pertinences i drets en la llar en què van viure la seua infància.

03 Les dones rurals

Marko Kokic, FICR
Mongòlia

Les dones rurals

Les dones rurals representen més d’un terç de la població mundial i el 43 % de la mà d’obra agrícola. Llauren la terra i planten les llavors, i garanteixen així la seguretat alimentària de les seues comunitats i de nacions senceres.

No obstant això, les llauradores pateixen de manera desproporcionada els múltiples aspectes de la pobresa i, a pesar de ser tan productives i bones gestores, no disposen, com els homes, de les mateixes oportunitats quant a l’accés a la terra, crèdits, equipament agrícola, mercats o cadenes de productes cultivats d’alt valor. Tampoc gaudeixen d’un accés equitatiu a serveis públics, com són l’educació i l’assistència sanitària, ni a infraestructures, com ara l’aigua i el sanejament.

Les barreres socials discriminatòries continuen limitant el poder de les dones rurals en la participació política dins de les seues comunitats i les seues cases. La seua labor és invisible, dura i no remunerada, i la situació empitjora a causa dels efectes del canvi climàtic.

04 El sostre de vidre

Vladimir Melmik, FICR
Rússia

El sostre de vidre

La situació de la dona a Europa ha canviat aquestes últimes dècades gràcies a la implementació de polítiques socials integradores i a la sensibilització de la societat sobre les desigualtats existents. Així i tot, les dificultats d’accés a l’ocupació, la conciliació de la vida familiar i laboral, la violència domèstica, la violència sexual, la desigualtat en els salaris i la falta de representativitat en llocs directius, són alguns dels problemes que, actualment, segueixen trobant-se les dones al nostre continent.

Un d’aquests problemes és el sostre de vidre; aquesta metàfora es refereix a l’existència de barreres invisibles que troben les dones a l’hora d’obrir-se pas en la carrera professional i progressar cap a llocs de major responsabilitat. Aquestes barreres són la diferència salarial i les dificultats més grans en les dones que en els homes per a escalar progressivament a nivell professional.

La invisibilitat femenina és un problema que provoca prejudicis seriosos sobre les capacitats de les dones per a accedir a llocs de responsabilitat o rebre guardons pel seu treball. A més, la subtilesa d’aquesta problemàtica provoca que siga molt difícil explicar-ne l’existència. Un exemple d’això és que, des de 1901, només un 3 % dels guardonats amb el Premi Nobel són dones, enfront d’un 97 % d’homes

05 Dones al poder

FICR
Europa

Dones al poder

A escala mundial, en 2016, el percentatge de dones parlamentàries en el món era del 23,3 %. Els països que van elegir dones parlamentàries en uns percentatges més alts van ser Senegal (41,8 %) i Noruega (41,4 %).

Encara que algunes dones han aconseguit superar traves i, sovint, han influït positivament en la societat en el seu conjunt, elles s’enfronten a tres tipus d’obstacles a l’hora de participar en la vida política: les lleis mateixes d’alguns països que els discriminen; la menor probabilitat de disposar d’educació, contactes i recursos per a poder liderar, i les funcions que tradicionalment s’assignen al seu gènere com són les domèstiques i familiars.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) del Programa de Nacions Unides (PNUD) mesuren els avanços cap a la igualtat de gènere utilitzant com un dels indicadors el percentatge de dones que ocupen escons parlamentaris.

06 La violència contra les dones

FICR
Tailàndia

La violència contra les dones

La Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona (1993) considera violència contra les dones els actes físics, sexuals o psicològics, les amenaces, la coacció o la privació de llibertat tant en la vida familiar, com de la societat o la tolerada per l’Estat, que es produïsquen per pertànyer al sexe femení i que tinguen com a resultat un dany o patiment. Això inclou els maltractaments, l’abús sexual de les xiquetes en la casa, la violència relacionada amb el dot, l’explotació, la violació, l’abús sexual, l’assetjament, la intimidació sexual en el treball, el tràfic de dones i la prostitució forçada.

A nivell global, segons Nacions Unides, un 35 % de dones ha patit violència física i sexual en el context de relacions de parella o fora. A Espanya, s’han realitzat progressos en la prestació de serveis a les dones maltractades: serveis jurídics, centres d’acollida, serveis especials de salut i assessorament, telèfons especials, etcètera. El suport de la societat civil, les organitzacions de dones i les organitzacions no governamentals ha exercit un paper molt important a l’hora de sensibilitzar sobre la violència de gènere.

07 Mutilació genital femenina

Daniel Cima, FICR
República Democràtica del Congo

Mutilació genital femenina

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en 2018, es calcula que hi ha almenys 200 milions de xiquetes i dones mutilades i cada any es mutilen els genitals a tres milions de xiquetes més a nivell mundial. Els països en què es dona principalment aquesta pràctica són Gàmbia, Mauritània, Indonèsia, Somàlia i Djibouti.

La mutilació genital femenina (MGF) és el terme utilitzat per a referir-se a l’extirpació parcial o total dels òrgans genitals femenins. El procediment se sol dur a terme entre els quatre i els vuit anys. Aquesta pràctica comporta greus efectes físics, sexuals, socials i psicològics per a les dones a curt i llarg termini. Pot provocar dolor, hemorràgies, problemes sexuals, danys en els òrgans, complicacions en l’embaràs i en el part, malalties, la propagació de la sida i inclús la mort.

Cal destacar que, en l’objectiu de desenvolupament sostenible 5, igualtat de gènere, en la meta 5.3 fa una referència específica a eliminar aquesta pràctica.

08 Sense clients, no hi ha prostitució. Sense prostitució no hi ha tràfic.

Helkin Rene Díaz, FICR
Colòmbia

Sense clients, no hi ha prostitució. Sense prostitució no hi ha tràfic.

Segons Nacions Unides, prop de 2 milions de dones són venudes cada any com a víctimes del tràfic sexual. Una quarta part d’elles són objecte de tràfic per a ser prostituïdes a Europa.

El tràfic de dones amb fins d’explotació sexual per màfies organitzades és un dels negocis il·legals més lucratius del mercat mundial i constitueix una violació greu dels drets humans, les víctimes més vulnerables de la qual no tenen recursos econòmics i xarxes socials de suport. Per a les màfies, l’activitat té baixos riscos i alts ingressos.

Les dones entren en el seu país de destinació amb visa de turista. Moltes d’elles són enganyades i no tenen consciència que la finalitat de la seua migració és l’explotació sexual. Les màfies camuflen el tràfic en els registres per activitats legals com a agències de models, cuidadores, cambreres o ballarines. Treballen de 10 a 13 hores diàries en el mercat del sexe, sense poder rebutjar clients i sent sotmeses a l’ús abusiu de drogues i alcohol per a mantenir-se despertes.

Les conseqüències per a elles són les malalties de transmissió sexual, els atacs físics dels clients i reclutadors, les amenaces o intimidacions, la baixa autoestima, a més de destinar tots els diners que recapten per a pagar el deute contret amb els proxenetes.

09 Sobreviure a una guerra

CREU Roja Espanyola
Grècia

Sobreviure a una guerra

Les dones, les adolescents i les xiquetes es veuen particularment afectades en els conflictes armats. Sovint les parts en un conflicte les violen i utilitzen aquestes violacions sistemàtiques com una tàctica de guerra que té com a objectiu aterrir la població, destrossar les famílies, destruir les comunitats i modificar la composició ètnica de la pròxima generació. És probable que una dona violada o embarassada pel bàndol enemic siga repudiada per la seua comunitat. Altres formes de violència en els conflictes armats són els assassinats, l’esclavitud sexual, l’embaràs forçat i l’esterilització forçada.

Però en els conflictes armats, les dones no han de ser considerades únicament víctimes de guerra. En la majoria d’ocasions, són les responsables de garantir la subsistència de la família. Així mateix, a escala comunitària, les dones exerceixen un paper actiu en el moviment en favor de la pau i fomenten el diàleg i l’enteniment en les seues comunitats.

10 Matrimonis forçosos

María KORKUNC
Iemen

Matrimonis forçosos

Encara que avui en dia una boda és idealitzada com una manera de començar una etapa de felicitat, amor i seguretat, moltes dones es veuen obligades a contraure matrimonis convinguts o, en el pitjor dels casos, matrimonis infantils. Els països amb les taxes més altes són Nigèria, el Txad, Mali, Bangladesh, Guinea, la República Centreafricana, l’Afganistan, el Iemen i el Pakistan.

Un matrimoni concertat és un tipus d’unió conjugal on el nóvio i la nóvia són seleccionats per un tercer. Poden ser matrimonis forçats (en els quals la parella no té elecció) o consensuats (on si hi ha permís). Aquests matrimonis en general es donen en col·lectius vulnerables en països en situació de pobresa i són una font d’ingressos perquè el nóvio entrega un dot a la família de la nóvia per a obtenir els drets de casar-se.

El matrimoni infantil no prepara ni proporciona a la persona massa oportunitat de fer una elecció informada i lliure sobre el matrimoni. Les conseqüències per a la xiqueta és que ja no jugarà més. A més, es convertirà en l’esposa d’un adult a qui ha de dedicar la seua vida, cosa que suposa abandó escolar, escassa vida pública, embarassos precoços i violència física i psicològica en mans de la seua parella.

11 La invisibilitat del treball

Daniel Cima, FICR
Etiòpia

La invisibilitat del treball

La divisió sexual del treball és el procés d’organització social pel qual s’atribueix una sèrie de tasques i funcions per ser home o per ser dona.

En el cas de les tasques domèstiques, històricament han sigut realitzades per les dones. Encara que aquesta funció sí que genera llaços i afectes en la casa, en pertànyer a l’àmbit privat, és invisible i no valorada econòmicament.

Si bé és creixent la participació masculina en les tasques de la casa a Espanya, en l’actualitat encara hi ha una bretxa de gènere en la casa i, aproximadament, el 75 % de les tasques domèstiques són realitzades per dones.

Però la realitat és que en societats més avançades aquestes tasques són més lleugeres que en els països empobrits, en els quals les dones, a més de ser cuidadores en l’àmbit familiar, han d’arreplegar aigua, llavar a mà en el riu o buscar llenya per a cuinar. A això cal sumar el seu treball productiu en busca d’ingressos per a la família.

12 La poligàmia. Normes, rols i relacions de poder.

Israel Sánchez Beat. CREU Roja Espanyola
BURKINA Faso

La poligàmia. Normes, rols i relacions de poder.

La poligàmia és un tipus de matrimoni en què es permet a una persona ser casada amb diversos individus al mateix temps. Comprèn tant la poligínia, en què l’home té diverses esposes i és la forma més comuna, com la poliàndria, en què una dona té diversos esposos.

Les religions en les quals la pràctica de la poligínia és més habitual són la hindú i la islàmica, en les quals s’accepta que un home tinga fins a quatre esposes legals al mateix temps i un nombre indeterminat de concubines. En la teoria, la poligínia és pràcticament un privilegi reservat als rics, ja que l’espòs ha de mantenir les seues dones i, òbviament, la prole.

Aquests tipus de relacions de poder són desiguals perquè coarten l’autonomia de les dones, de manera que el seu projecte de vida i la seua llibertat es veuen limitats per la seua dependència econòmica, la falta d’accés i control dels recursos i el sotmetiment en la presa de decisions, la participació social i l’autonomia física.

13 El patriarcat

Patrick FULLER, FICR
Índia

El patriarcat

El patriarcat és una forma d’organització política, econòmica, religiosa i social basada en la idea de l’autoritat, on el lideratge és exercit pels homes, fet que crea una desigualtat de poder en relació amb les dones.

Està molt arrelat en el nostre pensament i pràctiques quotidianes tant d’homes com dones, i això fa pensar que és innat en compte d’après. Aquest sistema androcèntric posiciona l’home en el centre del món on el poder resideix en mans masculines.

En aquest sistema, no sols és important que les dones tinguen els mateixos drets que els homes, sinó que l’aplicació d’aquets drets es faça des d’una igualtat real en què es tinga en compte la diferent situació i posició d’homes i dones en la societat. Un exemple extrem és quan una dona és violada i és culpabilitzada per portar una falda curta i provocar.

14 Sexe biològic. Gènere i identitat de gènere. Quines diferències hi ha?

FICR
Namíbia

Sexe biològic. Gènere i identitat de gènere. Quines diferències hi ha?

El sexe biològic es refereix a les característiques físiques i biològiques que distingeixen dones i homes com ara els òrgans sexuals (ovaris, testicles, vagina, penis...), la conformació física (força, pes, altura, pèl) o les fluctuacions hormonals (estrògens, testosterona...).

El gènere es refereix als rols, els comportaments i els atributs que una societat determinada considera apropiades per a dones i homes. Aquestes característiques són construïdes en cada societat i apreses a través del procés de socialització que s’inicia des de la infància. Per exemple, que en nàixer el rosa siga un color que represente les xiquetes i el blau els xiquets.

La identitat de gènere és l’experiència de gènere, profundament interna i individual d’una persona, que pot o no correspondre amb la fisiologia de la persona o el seu sexe en nàixer. Inclou tant el sentir personal del cos com altres expressions de gènere com ara la vestimenta, la forma de parlar i els gestos.

Hi ha múltiples i infinites combinacions per a construir els rols de gènere de les persones. És important no imposar un gènere en el naixement d’una persona perquè tenim el dret a sentir-nos per dins com vulguem, i a identificar-nos i expressar-nos lliurement.

15 El llenguatge excloent

Toni Tomás
Espanya

El llenguatge excloent

Es denomina llenguatge sexista aquell que conté algun tipus de discriminació a un col·lectiu que no es veu reflectit de forma gramatical en la forma de parlar o d’escriure. En el cas del valencià és freqüent veure com determinades expressions o frases es construeixen usant únicament el masculí o el sentit del qual té aires de misogínia.

L’ús del masculí genèric discrimina per omissió, invisibilitza les dones i enforteix rols de gènere masclistes. A l’escola mateix ens han ensenyat a utilitzar el masculí genèric, encapsulant dones i homes en la mateixa referència i representació i sempre col·locant al seu torn les dones en un segon pla.

Un dels exemples més característics de discriminació de gènere del nostre llenguatge és el plural masculí, que s’utilitza per a agrupar diferents membres, sense importar si són homes o dones. Quan s’utilitza el plural femení, és perquè tot el grup està compost per dones.

La llengua és un reflex de com actua una societat concreta. De fet, el llenguatge va canviant en el temps i es va adaptant en funció de com canvia la societat. Per la qual cosa, parlem en neutre.

16 Els drets de les dones

Poul Henning, FICR
Kenya

Els drets de les dones

En la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona adoptada el 1979 per Nacions Unides i en les quatre conferències mundials a Mèxic, Copenhaguen, Nairobi i Beijing celebrades des de 1975 s’inclou una declaració de drets específics de les dones, la seua participació en la vida política i econòmica i les mesures que han d’adoptar els governs per a garantir-ne el gaudi.

La Declaració i plataforma d’acció de Beijing (1995) constitueix un programa en favor de l’empoderament en què s’estableix l’èxit de la igualtat de gènere amb relació a la feminització de la pobresa, la salut, l’educació, la violència, els conflictes armats, l’economia, el medi ambient, els drets humans, la xiqueta o els mitjans de comunicació.

Segons l’índex de desigualtat de gènere de 2016, Suïssa, Dinamarca i els Països Baixos ocupaven els primers llocs com les nacions amb la major equitat de gènere. Espanya se situa en el lloc 15. Els països amb major desigualtat de gènere són el Iemen, el Níger i el Txad. Paradoxalment, països amb índexs de desenvolupament humà molt alts com ara els Estats Units, ocupen el 10è lloc o Qatar el 33è.

17 L'empoderament de les dones

Daniel Cima, FICR
Bangladesh

L'empoderament de les dones

El terme empoderament de la dona va ser suggerit per primera vegada en la Conferència mundial de dones a Beijing el 1995. Es defineix com el procés pel qual les dones adquireixen un major domini i control sobre la seua pròpia vida i les circumstàncies que les envolten, podent decidir, per exemple, sobre el seu cos (com vestir-se o si tenir descendència o no) o sobre el seu entorn (què estudiar, casar-se o no o qui serà la seua parella).

Per a això, és necessari que les dones exercisquen els seus rols des de l’autonomia i la llibertat; tinguen influència en la presa de decisions; puguen opinar, votar i executar accions sense ser vetades o invisibilitzades; puguen accedir i gestionar els seus recursos econòmics propis; tinguen accés a la informació i que la justícia siga la mateixa que per als homes, i trobar-se lliures de violència en totes les seues expressions: verbal, física, ideològica o psicològica.

Aquest procés d’empoderament, que ha d’incloure també els homes per a assolir metes comunes, pot ser individual, en què cada dona puga realitzar el seu projecte de vida, o col·lectiu, que va dirigit a grups femenins que lluiten per la igualtat de gènere i la defensa dels drets de les dones. Ambdós fomenten l’autoestima i l’autonomia.

18 Ni masclisme ni femellisme, feminisme

Roberto Cano
Tanzània

Ni masclisme ni femellisme, feminisme

Mentre que el masclisme és una ideologia que engloba actituds, conductes, pràctiques i creences que sostenen que els homes són superiors a les dones, el femellisme és el contrari. Ambdós fomenten la desigualtat de gènere.

El feminisme és un moviment social, polític i cultural que busca la igualtat de gènere en les esferes polítiques, jurídiques, laborals, socials i familiars. Històricament, ja es parla de les quatre onades del feminisme. La primera onada s’inicia al Segle XVIII i reivindica els drets civils: la ciutadania de les dones, la igualtat en la intel·ligència i el dret a l’educació. La segona onada és la lluita pels drets polítics i està marcada per la reivindicació del vot per a les dones el 1791. La tercera onada sorgeix el 1949 i està vinculada als drets socials i a la promoció de polítiques d’igualtat de gènere. La quarta onada és l’actual lluita que està marcada per les manifestacions multitudinàries en diferents països per denunciar la violència contra les dones.

El feminisme es pot aconseguir a través de la Coeducació, que és el procés educatiu que promou fomentar l’equitat i la igualtat d’oportunitats entre dones i homes davant els diferents àmbits de la vida, com també la promoció del desenvolupament integral de la persona, lliure de la limitació imposada pels estereotips de gènere.

19 Objectiu de desenvolupament sostenible 5: igualtat de gènere

Aurélie Marrier d’Unienville
Moçambic

Objectiu de desenvolupament sostenible 5: igualtat de gènere

El 25 de setembre de 2015, els líders mundials van adoptar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), un conjunt d’objectius globals per a erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a totes les persones. Governs, empreses, ciutadania i organitzacions han de complir les metes per a assolir els 17 ODS l’any 2030.

L’ODS 5 és igualtat de gènere. En les metes, s’inclou:

— Posar fi a totes les formes de discriminació contra totes les dones.
— Eliminar totes les formes de violència com ara el tràfic d’éssers humans i l’explotació sexual, el matrimoni infantil, precoç i forçat i la mutilació genital femenina.
— Reconèixer el valor del treball domèstic i les cures no remunerats.
— Assegurar l’empoderament, la participació i la igualtat d’oportunitats de lideratge en tots els nivells decisoris de la vida política, econòmica i pública.
— Promoure la igualtat en els recursos econòmics, a la propietat i al control de la terra, als serveis financers, a l’herència i als recursos naturals. De forma transversal, també la trobem en els següents ODS:

20 Sororitat

Jouzas Cernius, FICR
Sudan

Sororitat

El terme sororitat deriva del llatí soror, ‘germana’. Fa referència a la germandat, a la companyonia i a la solidaritat entre dones. És una forma conscient i activa de compartir i aliar-se entre dones com a grup social. Fomenta la relació d’amistat entre dones i la seua lluita en contra de tots els estereotips de “dones enemigues” que ha creat la cultura patriarcal.

L’objectiu és unir les dones per a crear espais socials segurs, comprendre i transformar, analitzar informació i els problemes específics de les dones i treballar conjuntament per a incidir en el canvi del sistema patriarcal.